Ell no ho gosava confessar, però s’havia divertit molt amb els jocs, i ara no volia quedar-se sol.
En Víctor, en Robert i l’Elvira tenien ganes de tornar a casa, però malgrat tot el mag els feia un mica de pena, de llàstima.Llavors en Víctor va pensar que ara era el moment que ells posessin una prova al mag: li pararien un parany. En Robert va pensar que el millor seria fer-li a donar de la seva equivocació amb una endevinalla, i l’Elvira va dir que així potser es podia tornar bo i tot!
Van anar a parlar amb el mag i li van proposar que si no endevinava l’endevinalla, els deixaria marxar i els acomiadaria amb un somriure, i si en sabia la resposta, ells es quedarien amb el mag una mica més de temps, però els animals estranys marxarien sols a casa seva.
Després de rumiar-s’ho uns minuts, el mag va estar-hi d’acord.
Els tres germans, juntament amb els animals, es van reunir i van inventar l’endevinalla següent:
Tinc vida i m’agrada la natura.
Sóc tu i no ho sóc.
Em mires i no veus com sóc
Qui sóc?
El mag Malagaita va començar a pensar i pensar, i a dir diferents respostes,però no n’hi havia cap que fos l’encertada.
FITXA DE COMPRENSIÓ LECTORA.
El mag, després de tot el que ha escoltat, no ha pogut fer altra cosa que plorari plorar i va començar a treure d’una capsa mocadors i més mocadors, i vinga moquejar i plorar i sanglotar i de mica en mica les llàgrimes, que eren de veritat i sortien del cor, van anar canviant el color fosc de la seva roba per colors més clars, i el seu semblant agre per una cara dolça i amb un somriureals llavis. Aleshores els ha dit:
«MARXEU TOTS CAP A CASA EN PAU, EL MAG BONAGAITA US DESITJA MOLTA SORT»
I a tots ens ha nomenat SAE i ens ha regalat una pedra de la sort com aquesta:
No hay comentarios:
Publicar un comentario